Les ruïnes del Castell de Gaià encara són visibles dalt d’un serrat, entre la riera de Gaià i el nucli d’aquesta petita població del Bages.

Les restes d’aquest castell es troben encimbellades sobre el promontori conegut com “turó de de Santa Àgueda”, on es va bastir una ermita moderna. Aquest indret ofereix unes vistes esplèndides a banda i banda.

Santa Àgueda de Catània (Sicília) és una figura martirial considerada advocada de les dones, també de les anomenades “bruixes”. El seu culte va prendre el relleu a les festes matronals romanes. És invocada contra el mal de pit, patrona de les infermeres i protectora contra les tempestes.

El dia de Santa Àgueda (5 de febrer) és un autèntic “dia de les dones” que es celebra a molts indrets de la península invertint els papers tradicionals, sent elles les que prenen les iniciatives i manen. Lliures de les feines domèstiques, dediquen el dia a la festa en les que no poden (o no podien) participar els homes. A Catalunya es celebra principalment a terres de Lleida o de Tarragona, però també a pobles com Prats de Lluçanès.

A Gaià l’ermita té connexió visual amb el comunidor bastit el segle XVI junt a l’església de Santa Maria (del segle XVII sobre una anterior molt antiga). Si des d’aquest quadrilàter els clergues beneïen la població als quatre vents, des de dalt del turó el poble deixa  que la protecció femenina s’escampi arreu. És una mostra de com la religió mai ha acabat amb les creences ancestrals.

Sota mateix de l’ermita, uns blocs de pedra assenyalen les restes del castell medieva, que antigament seria, probablement, una fortalesa ibera. A peu del corriol que condueix a l’ermita, sota l’àrea de pic-nic, trobem vestigis de les muralles de defensa d’aquesta fortalesa castellera. “Aquests fragments de mur han estat aparellats amb blocs de pedra de mides força voluminoses i sense escantonar, els quals es disposen de manera irregular, sense formar filades. Les juntures apareixen travades amb un morter molt terrós, on la calç és pràcticament inexistent”.[1] És el que es coneix com a “muralles ciclòpies”

Les restes arqueològiques trobades en una prospecció de 2002 mostren aquest indret com un lloc habitat des de l’època de l’edat del ferro-ibera, amb presència d’abundant ceràmica ibèrica i romana.

Junt al camí, trobem grans blocs de pedra provinents dels despreniments de les cingleres que semblen haver estat aprofitades per protegir el camí i consolidar el lloc d’habitatge en uns àmbits que se’ns escapen.

Són poques les notícies i senyals que trobem entre aquestes civilitzacions antigues i la època de la edificació del castell medieval a l’entorn del segle X, quan ja el tenim documentat, però el més probable és que hi hagués una continuïtat d’habitatge. Com a bon lloc de vigilància i comunicació, seria ben aprofitat per les diferents civilitzacions.

El terme “Monistrol”, de la propera ermita de Monistrol de Gaià, dita també Sant Pere de la Roca (com el mas prop del nucli de Galera) o “de les cigales”, remet a comunitats d’època visigòtica-mossàrab que introdueixen el cristianisme i dels que trobem evidència en els noms, com el proper castell de la Cirera (avui mas Sacirera) a Sant Feliu Sasserra (a la comarca del Lluçanès tot i que està adscrit al Bages) i en alguna pedra que hauria pogut ser l’altar de la primitiva capella del castell.

Una altra capella romànica, Sant Jordi de Lloberes, documentada en 1053 quan tenia al costat una torre de defensa anomenada “Turrionada”, ens mostra com és d’emblemàtic aquest lloc de Gaià, ja que és una de les primeres mencions catalanes al patró Sant Jordi.

Serà un castell termenat que, a més del terme de Santa Maria de Gaià, comprenia el de Santa Maria de Merlès (Berguedà), amb les parròquies de St. Amanç de Pedrós i de St. Miquel de Terradelles i part de St. Feliu Sasserra.

El trobem documentat en 936 com a “Castro Gaiano in Matamala” (casa i veïnat de Gaià). Sembla que el topònim de Gaià prové de l’antropònim llatí “Gaius”, però tenim present que Gaia fa referència a la deessa grega de la Terra o “Gea”. A partir de 1063 el castell de Gaià està relacionat directament amb el castell veí de Balsareny, sent aquesta família feudatària dels comtes.

Al segle xiii, per concessió reial, el castell de Gaià pertanyia a la família de Pinós. L’any 1379 el rei Pere va vendre la jurisdicció d’aquesta fortalesa a Ferrer Castellet, procurador de la Baronia de Mataplana.[2]

Tot sembla indicar que el lloc seria abandonat en benefici de l’actual emplaçament de l’església de Santa Maria de Gaià, al peu del serrat, un lloc de més fàcil comunicació pel comerç i el mercat.

Resum i fotos de Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel.

Abril-2022, revisat i ampliat en 2025

Als i a les que mantenen cuidats els indrets històrics-rurals.

---

[1]VVAA (1992). Catalunya romànica. Vol. XI El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana.

[2] En Gombrèn o Gombreny (també anomenat Montgrony) Alt Ter